26/10/2023
El suprem sentencia una empresa per reiterats retards en el pagament de salaris
El Tribunal Suprem ha estimat el recurs de cassació d’un treballador, reconeixent el dret a l’extinció indemnitzada del contracte perquè l’ocupadora es va endarrerir de manera contínua durant 17 mesos en el pagament del salari i, a més, li devia l’abonament de dues mensualitats.
En aquest litigi, l’actor prestava els seus serveis per a l’empresa demandada des de l’any 2012, dedicada a l’activitat de la construcció, percebent el salari estipulat els cinc primers dies del mes següent a cada mes vençut. Tot i això, des del desembre del 2019 fins a l’abril del 2021 l’empresa es va endarrerir tots els mesos en l’abonament dels salaris de l’actor. És més, l’ocupadora deu a l’actor les mensualitats completes de maig i juny de 2021, tres dies de juliol de 2021 i un dia d’agost de 2021, aquesta darrera data coincideix amb el moment en què l’actor està afectat per un ERTE .
L’actor va interposar una demanda sobre resolució de contracte i quantitat contra l’ocupadora i el Fons de Garantia Salarial
El Jutjat Social núm. 11 de Las Palmas de Gran Canària va estimar parcialment la demanda, desestimant la pretensió d’extinció de la relació laboral, pretensió de la qual expressament es va absoldre la d’ocupadora demandada, no obstant, se la va condemnar a abonar al treballador la quantitat de 9.225 euros en concepte de salari, amb l’abonament de l’interès per móra.
La sentència d’instància va declarar provada l’existència de retards continuats i alguns impagaments de diferents mensualitats, però va rebutjar l’acció exercitada perquè considera que no revesteix la rellevància necessària per donar lloc a l’extinció indemnitzada del contracte. Aquesta sentència va ser confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Canàries en desestimar el recurs de suplicació interposat per l’actor.
Davant d’aquesta segona sentència el treballador va formalitzar recurs de cassació en entendre que la sentència impugnada infringeix l’article 50.1 b) de l’Estatut dels treballadors i de la jurisprudència.
La quantitat indemnitzatòria està justificada
El Tribunal Suprem ha estimat el recurs del treballador en compartir el raonament al·legat per aquest en el seu recurs, ja que els retards en el pagament del salari han estat continuats durant diverses anualitats, i se suma que l’empresa no ha abonat les dues últimes mensualitats.
La sentència de contrast invocada per l’actor (STJS de Canàries/Las Palmas de Gran Canàries, de 31 de març de 2022, rec. 39/2022) resol la demanda d’un altre treballador de la mateixa empresa que havia suportat retards i impagaments similars salari, i entén que l’incompliment empresarial és prou greu per acollir l’acció extintiva. Per tant, com que les dades de les sentències en comparació demostren clarament la manifesta identitat substancial dels fets, el Suprem falla que hi ha contradicció entre les resolucions.
Per això, el Suprem resol que l’aplicació a aquest supòsit d’aquest mateix paràmetre de valoració de la gravetat de l’incompliment empresarial condueix igualment a acollir l’acció resolutòria. En aquest assumpte amb més motiu encara, perquè aquí concorren retards i impagaments de superior rellevància als que es van produir en aquell precedent, sense que sigui d’apreciar cap element de judici que pogués atenuar d’alguna manera l’actuació de l’empresa”.
El “tan prolongat” cúmul de retards i impagaments supera manifestament el cànon que la Sala Social del Tribunal Suprem aplica, per això, qualifica la gravetat de l’incompliment empresarial. Doncs, “l’ocupadora ha pagat amb retard el salari de manera prolongada i consecutiva des del mes de desembre del 2019 fins a l’abril del 2021, és a dir, durant un any i cinc mesos, a la qual cosa se suma a més el total impagament de les mensualitats del maig i el juny del 2021”, afirmen els magistrats.
Així mateix, la Sala ha recordat que no és exigible al treballador que assumeixi i s’adapti al retard només perquè aquest es reiteri en el temps de manera previsible.
D’acord amb allò raonat, el Suprem casa i anul·la la sentència recorreguda i resol el debat de suplicació en el sentit d’estimar el recurs de suplicació formulat pel demandant, en conseqüència, revoca en part la sentència d’instància per estimar en la seva integritat la demanda , declarant així extingit el contracte de treball i condemnant l’empresa al pagament de la indemnització de 37.310 euros, una quantitat justificada per la gravetat de l’incompliment de l’ocupadora pel retard en l’abonament de la nòmina durant mesos i per l’impagament de dos mensualitats.
Hi ha una doctrina consolidada i àmplia sobre aquesta qüestió
Estela Martín, DirCom & RSC a SincroGO, advocada i periodista, ha estat qui s’ha fet ressò d’aquesta recent sentència dictada per l’Alt Tribunal.
L’advocada, que a més és col·laboradora d’aquest mitjà, ha afirmat: “personalment no sorprèn gens ni mica la sentència en si del suprem (tenint en compte la jurisprudència en la matèria fins ara). El que sorprèn és que ni el JS ni el TSJ fallessin a favor del treballador quan la jurisprudència del Tribunal Suprem és àmplia i reiterada en la matèria sobre quan s’ha d’entendre que hi ha un incompliment greu per part de l’empresari que justifica al treballador poder demanar l’extinció indemnitzada del contracte”.
Així mateix, ha recordat el que diu el mateix Tribunal Suprem. En primer lloc, “la doctrina d‟aquesta Sala IV en la matèria és uniforme i reiterada des d‟antic. Per esmentar alguna de les més recents, només cal invocar la STS 9/2023, de 10 de gener (rcud. 2166/2021) i les que s’hi citen.” I, en segon lloc, l’aplicació de la jurisprudència al cas concret enjudiciat ara sobre el paràmetre de valoració de la gravetat de l’incompliment empresarial condueix igualment a acollir l’acció resolutòria (petició del treballador d’extinció indemnitzada del contracte). És més, assenyala el Tribunal Suprem en la sentència: “En el present assumpte amb més motiu encara, perquè aquí concorren retards i impagaments de superior rellevància als que es van produir en aquell precedent, sense que sigui d’apreciar cap element de judici que podria atenuar d’alguna manera l’actuació de l’empresa”.
En definitiva i segons el parer de la lletrada, aquesta fallada recent del Suprem, en si no és nova ja que hi ha una àmplia jurisprudència en la matèria, sinó que “el que realment xoca és que el treballador hagi hagut d’arribar fins al Tribunal Suprem tenint en compte que hi ha una doctrina molt consolidada i àmplia al voltant de la petició d’extinció indemnitzada del contract
